NEOPLASTICISME

Sorgeix a Holanda en 1917. El neoplasticisme o moviment De Stijl (L'Estil) propugna una estètica renovadora basada en la depuració formal.

                            

           

                              

El plantejament bàsic d'aquest moviment queda perfectament clar en la frase programàtica d'un dels seus creadors, Van Doesburg, que va dir: "Despullem a la naturalesa de totes les seves formes i només quedarà l'estil."

Juntament amb Mondrian, van fundar la revista De Stijl, principal òrgan de difusió del moviment, en el primer nombre del qual va aparèixer publicat el manifest neoplasticisme. Les teories de Mondrian, que tenen el seu origen en les obres cubistes de Georges Braque i Picasso i en la teosofía, reivindiquen un procés d'abstracció progressiva en virtut del com les formes s'anirien reduint a línies rectes horitzontals i verticals, i els colors al negre, el blanc, el gris i els tres primaris.

"De Stijl" va ser un moviment integrador de les diferents arts (arquitectura, disseny industrial, arts plàstiques) que buscava una total renovació estètica de l'entorn humà basada en uns valors plàstics nous, universals i més purs.

Silla Theo Van Doesburg

Theo van Doesburg i Cornelis van Eesteren.
Model de Mansió d'Artista, 1923.

Casa Schöder. Gerrit Rietveld. 1924

CARACTERÍSTIQUES DEL MOVIMENT

- Recerca de la renovació estètica i de la configuració d'un nou ordre harmònic de valor universal. - Depuració de les formes fins a arribar als seus components fonamentals: línies i plans. - Plantejament totalment racionalista. - Estructuració a força d'una harmonia de línies i masses acolorides rectangulars de diversa proporció, sempre   verticals, horitzontals o formant angles rectes. - Creació de ritmes asimètrics, però amb gran sentit de l'equilibri. - Colors plans, de caràcter saturat (primaris: groc, blau, vermell) o tonal (blanc, negre i grisos). - Ocupació de fons clars.