 |
| Broadway Boogie Woggie. Piet Mondrian. 1942 |
 |
| AEG Metallfadenlampe. Poster. Peter Behrens |
PIET MONDRIAN (1872-1944)
El pintor holandés Piet Mondrian és un dels màxims exponents de l'abstracció geomètric. El seu estil
és denominat Neoplasticisme, tot i que estigué dues dècades cercant una forma expresiva adecuada
per a les seves idees fins donar en un estil, del que no s'aportà en els últims 25 anys de la seva
vida.
Es formà en la última dècada del s. XIX en la tradició de l'impresionisme i del paisatge holandès. Els
seus temes van ser diques, molins, boscos i rius. Amb l'inici del s. XX s'aventurà per camins més
personals i vanguardistes, es deixà influir per Van Gogh i pel postimpresionisme puntillista, fauvisme i
l'expressionisme, sense sentir-se còmode en cap d'aquests vanguàrdies. Fruit d'aquest barreja
d'estil apareix el següent molí on es contempla el color fauvista.
OBRES
 |
| Molino a la luz del sol. 1908 |
Vista desde las dunas. 1909
Des de 1909 els seus quadres es van simplificant encara més. En aquesta vista de les dunes, podem dir que perdem gran part de la referència del paisatge i que a l'artista només l'interessa representar el color, les formes i les línies.
 |
| Evolución, 1910-11. Museo Municipal de La Haya En 19911 asisteix a una exposició sobre cubisme celebrada a Amsterdam. Aquest estil suposa un descobriment per ell, ja que la simplicitat d'aquest estil encaixa amb els seus pensaments sobre un art que sintetitza l'equilibri entre lo universal i lo individual. Aquestes idees ja comencen a encaixar en la seva ment desde que ingresà en 1909 en la Societat Teosòfica de Holanda. La teosofia era un moviment místic-filòsofic, centrat en la utilització de les línies verticals i horitzontals amb finalitat de trobar l'armonia universal. El tríptic que apareix a la part superior és un bon trassumpte d'aquest pensament. La dona de l'esquerra, amb unes formes vermelles representades sobre la seva espatlla, simbolitza la passió terrenal. Al centra l'ànima, amb una llum blanca darrere la dona i amb els ulls ben oberts, com a signe d'il·luminació. La dona de la dreta representa la unió amb la divinitat, manifestada a través dels estels daurats. |
Entre 1911 i 1914 viatjarà a París i cercarà a través del cubisme de Picasso l'essència de la realitat, l'ordre de la naturalesa. En els seus quadres d'arbres observem aquesta evolució desmaterialitzadora, però encara es reconeix l'objecte de la naturalesa.
És el cubisme analític el que li serveix per donar el pas necessari fins l'abstracció. En el seu aprenentatge va entenent que l'objecte és transitori i que lo etern és el conjunt de línies verticals i horitzontals que ho composen. El quadre de a sota , de 1913, ja ens anuncia l'estil geomètric de Mondrian, tot i que encara no havia arribat a conclusions definitives respecte l'ús de línies corbes o colors.
És el cubisme analític el que li serveix per donar el pas necessari fins l'abstracció. En el seu aprenentatge va entenent que l'objecte és transitori i que lo etern és el conjunt de línies verticals i horitzontals que ho composen. El quadre de a sota , de 1913, ja ens anuncia l'estil geomètric de Mondrian, tot i que encara no havia arribat a conclusions definitives respecte l'ús de línies corbes o colors.
 |
| Composición nº 3. 1913 |
Aquest grup de pintors tenia com a punt de partida el món de la Guerra, per tant, l'art havia de propugnar una nova harmonia universal. L'art havia de ser nou ( neoplasticisme), havia d'eliminar les corbes limitant-se a representar línies verticals i horitzontals, suggerint l'equilibri i repòs que la gent d'aquella època necessitava. Mondrian abandonarà el grup l'any 1925, considerant que els canvis que suggerien la resta de pintors, com utilitzar la corba o la diagonal, era pura traïció.
 |
| Composición de damero en colores oscuros. 1919 |
 |
| Composición con rojo, amarillo, azul y negro. 1921 |
 |
| Composición con negro y rojo. 1936 |
 |
| Broadway Boogie Woogie, 1942 |
Al esclatar la Segona Guerra Mundial, Mondrian marxa a Nova York. El dinamisme de la ciutat i la música festiva dels ambients més freqüents als barris de Broadway el van conduir a crear obres més dinàmiques i alegres. Canvia les línies negres per línies o tires de paper amb colors vius, arribant a l'abstracció i la simplicitat màxima.
 |
| Ball de moda de l'època, el Boogie Woogie |
 |
| Fotografia de Nova York als anys 40 |
En la part inferior observem un clar exemple de lo que pretenia representar Mondriam amb el seu quadre "Broadway Boogie Woogie" ; una ciutat moderna, abstracta, precisa, rectangular, quadriculada... Broadway, blancs i negres i el Boogie Woogie, la música de moda. En el quadre l'autor abandona les línies negres per brillants segments de colors primaris, petits segments que reboten entre ells, creant un ritme, com el ritme que existia en aquesta ciutat que tant marcà a Mondrian.
Representa la estructura bàsica amb una retícula amb colors i no colors ( tonalitats de grisos). Observem la seva voluntat de crear cintes atomitzades mitjançant colors vius, interrompudes pel color gris, amb la finalitat de representar camins a través de l'ona que suggereix la retícula de la ciutat, la circulació, i el parpelleig dels llums elèctrics; així com ho fan els ritmes de jazz. Segurament el pintor al arribà allà es sentí viu amb tanta flamarada de colors, pels semàfors, possiblement pels automòbils, per la forma de vestir, per la forma de ser de la gent, per tota la diversió que observà que existia, per tota la vida que hi havia darrere d'un món en plena guerra. S'adonà que darrere de la vida, existia vida.
PETER BEHRENS (1868-1940)
Arquitecte i dissenyador alemany. Inicià la seva carrera com a grafista, dins l’estil Art Nouveau, però a partir de 1900 comença a practicar arquitectura. Behrens evolucionarà cap a un estil geomètric i auster, i amb els temps s’imposarà com l’arquetip de l’arquitectura industrial. Behrens fou pioner en la implantació arquitectònica de nous materials i tècniques constructives i el creador del primer gran programa d’identitat corporativa.
OBRES
 |
| 1901 Casa de Peter Behrens, Darmstadt, Alemanya. |
En 1899, Peter acceptà la invitació del duc Ernst- Ludwig de Hesse per ser el segon membre de la colònia d'artistes que s'acabava de establir a Darmstadt. Allà, en un lloc conegut com Mathidenhöhe, construí la seva pròpia casa, una obra completa d'art que marcaria la seva evolució fins a un llenguatge més auster i geomètric.
 |
| Llum de taula- 1902. Feta amb bronce i vidre. Basada en l'estil Art Noveau. |
 |
| Flagó de Ceràmica -1905. Amb tapa de peltre i elements decoratius propis de l'estil Art Noveau. |
Behrens abandonarà definitivament aquest estil per adoptar una estètica més abstracte i geomètrica ( cubs, cilindres, plans rectangulars), plasmada en objectes ( catàlegs i mobiliari) i edificacions.
 |
Cartell del pavelló de l'exposició Anchor Linoleum en 1906, on trobem l'aplicació de la teoria reticular de Lauwertes. |
 |
| Cartell per a la marca AEG de 1907, durant els seus anys de conseller artístic. |
 | ||
|
 |
| Hanglamp -1908. Llum penjant, creada també per a l'AEG, amb forma de llàgrima i peces de metall. |
 |
| Ventilador dissenyat per l'AEG al 1908. |
 |
| Bullidor o tetera de base ortogonal creada al 1909 amb llautó niquelat. |
 |
| Cartell per l' exposició Deutsche Werkbund en 1914. En aquest es reconeix l' al·legoria, amb una visió de la nova escola: el disseny huma- nitza les forces de la societat. |
 |
Fàbrica de Turbines AEG ( Allgemaine Elektricitäts- Gesellschaft)-1909. Construïda amb formigó colat, acer vist i grans cristalls de vidre plans. |
Entre 1907 i 1914, Behrens va fer de l'AEG la primera empresa del món amb una completa cultura corporativa imprescindible pel disseny, la publicitat i la marca. Per aquesta empresa projectà famosos electrodomèstics, rellotges, catàlegs, cartells.. ( alguns d'ells es poden observar a la part superior) oferint una gran varietat de models amb diferents acabats i colors. La nau, a més, és un dels edificis fundamentals del protorracionalisme.
 |
| Henry Ford |
 |
| Emil Rathenau |
 |
| Otto Neurath |
Henry Ford revolucionà la industria mundial fa un segle. Va aplicar a les seves factories de cotxes la divisió de treball, segmentant i especialitzant als seus empleats i amb la finalitat de optimitzar la productivitat.
En 1908, Emil Rathenau, enginyer i director general de la marca d’electrodomèstic alemanya AEG, proposa una revolució en una altra direcció. Incloïa en la seva cúpula directiva a dues persones apartades del món de l’empresa: Peter Behrens i Otto Neurath ( sociòleg austríac). Per tant, mentre Ford descobria la cadena de producció, AEG inventava la identitat empresarial.
Behrens, que treballà amb els arquitectes Mies van der Rohe i Le Corbusier i col·laborà amb l’escola de disseny Bauhaus, definí una estètica conjunta per a la companyia; un concepte gràfic aplicat als productes que venia AEG , a l’ interiorisme de l’empresa, la construcció de fàbriques i vivendes pels empleats, material d’oficina, factura...
AEG aconseguí crear marca de tal forma que la tipografia de fa cent anys encara és vigent. És un logotip con molta personalitat, auster, començant pel seu nom, amb només tres lletres.
 |
| Logos dissenyats per l'AEG. Els situats als extrems van ser dissenyats per Peter Behrens en conjunt amb Otto Neurath. |
Behrens desenvolupà per a l'empresa AEG un tipus de lletra exclusiu amb l'objectiu de diferenciar les seves comunicacions, fer que les seves formes fossin universals i transmetre valors de qualitat. Creia que després de l'arquitectura, la tipografia proporcionava " la representació més característica d'un període i el testimoni més fort del progrés espiritual" i " el desenvolupament d'un poble".
La marca fou registrada el 31 de gener de 1908. Es presentava en forma de panal de abelles amb les inicials de l'empresa a l'interior, representant l'ordre matemàtic i la organització corporativa del s. XX mitjançant " la metàfora de les abelles".
 |
Cendrer o obejecte corporatiu amb forma hexagonal dissenyat per Peter Behrens per a la companyia AEG. |
