ART NOUVEAU

L’art Nouveau (art nou) és un moviment artístic que sorgeix a finals del segle XIX i es projecta fins a les primeres dècades del segle XX. Generalment s'expressa en l'arquitectura i en el disseny.

                                      

Es podria afirmar que és un estil decoratiu desenvolupat durant la" Belle époque" a Europa i Estats Units. Pren el seu nom a arrel d'una exposició que realitza Munich en la galeria parisenca "La maison del Art Nouveau", dissenyada per Siegfrid Bing (1838-1905), encara que es coneix amb diferents noms segons els països: Modernisme a Espanya, Jugendstil a Alemanya, Sezession a Àustria, Liberty a Anglaterra, Floreale a Itàlia, Modernisme o Estil modernista a Catalunya,etc.

Recorria a línies sinuoses i composicions asimètriques. Els motius més freqüents eren flors, fulles i la figura femenina. Es va aplicar al disseny d'interiors, joies, forja, vidre, ceràmica, teles i, sobretot, a la il·lustració, que va aconseguir gran popularitat gràcies a l' invent de la litografia.

                       

Una de les característiques principals de l’Art Nouveau és que s'adapta a les circumstàncies de la vida moderna, per la qual cosa es troba íntimament lligat a la producció industrial, desenvolupant-se en dos vessants: l'arquitectura i el disseny gràfic.

CARACTERÍSTIQUES 

- Es va deslligar del Simbolisme a la recerca d'una autenticitat d'època.

- És el primer moviment que es desprèn gairebé per complet de la imitació d'estils anteriors (Renaixement, Barroc, Neoclassicisme, Romanticisme, etc.) a la recerca de la identitat de l'urbà i el modern, ja que naixia un nou segle.

- Utilitza tècniques que li són pròpies: la reproducció mecànica, com la xilografia, el cartellisme, la impressió...

- Estèticament resulten imatges planes, lineals, ornamentals, que es redueixen a una economia de mitjans que les dota de singular bellesa, s'allunyen de la figuració per centrar-se en el mer adorn, molt prop del disseny industrial.

.