COMPARACIONS DE LES OBRES

1. AUTORS:


                           
   Peter Behrens( 1868-                                                Piet Mondrian ( 1872-1944)
   1940). Alemany.                                                         Holandés.


2. OBRES COMPARATIVES I ANY:


                     
   AEG, Metallfadenlampe.                                     Broadway Boogie- Woogie.
   Cartell de 1907. Behrens.                                     Quadre de 1942. Mondrian.


3. CORRENT O ESTIL:



    Protorracionalisme en Behrens.                          Neoplasticisme en Mondrian.


4. ANÀLISIS:

- Quadre i cartell geomètricament composat; regulats, un per línies i l'altre per punts.

- Observem la voluntat de Mondrian de crear cintes atomitzades mitjançant colors vius, interrompudes pel color gris, amb la finalitat de representar camins i el parpelleig de llums elèctrics. Algo similar intenta representar 
Behrens amb la disposició i regularitat de punts sobre fons negre. Però, el cartell de Behrens va dirigit,  sobretot,a la familia ( centrem-nos en el significat simbólic del triangle que apareix al centre); en canvi, Mondrian  no es dirigeix a un públic en concret.

- Mondrian se sent inspirat per la modernitat de la ciutat, per la tecnologia i els elements industrials ( cotxes, semàfors, llums, carrers, música...). Per aquest motiu utilitza colors vius en la seva obra; tot i que ja tenia  influència del grup ' De Stijl', aquests ja utilitzaven les línies i els colors vius i primaris. Behrens, en canvi, utilitza els colors blanc, negre i groc, possiblemnet per representar la ciutat de nit.

- Harmonia en les dues obres.

5. SIGNIFICATS:

- Cartell per l'AEG: expresa modernitat, producció estàndar, claredat, senzillesa.

- Quadre Boogie-Woogie: expresa modernitat, moviment, vida, abstracció geomètric.

6. SIGNIFICATS SIMBÒLICS:

- Cartell per l'AEG: Importància dels pilars de la societat, la familia, valor significatiu.

- Quadre Boogie-Woogie: Representació de Broadway i la música de moda de l'època, el Boogie-Woogie, aquest 

  és  un quadre amb valor emocional.

7. CONTEXT:

Des de l'any 1851 fins a la Segona Guerra Mundial és el màxim moment de modernitat.

8. CLIENTS:

- Cartell per l'AEG: Berherns té com a client l'empresa AEG i, dissenyà per aquesta la identitat corporativa, encara utilitzada, i molts artefactes que li donaven un significat a l' empresa.

- Quadre Boogie-Woogie: El client és ell mateix, Mondrian. Mentre que el nom del cartell de Behrens es relaciona amb l' empresa a la que va destinat, Mondrian prefereix donar-li com a nom el significat de lo que representa  aquest quadre per ell.

 

ART NOUVEAU

L’art Nouveau (art nou) és un moviment artístic que sorgeix a finals del segle XIX i es projecta fins a les primeres dècades del segle XX. Generalment s'expressa en l'arquitectura i en el disseny.

                                      

Es podria afirmar que és un estil decoratiu desenvolupat durant la" Belle époque" a Europa i Estats Units. Pren el seu nom a arrel d'una exposició que realitza Munich en la galeria parisenca "La maison del Art Nouveau", dissenyada per Siegfrid Bing (1838-1905), encara que es coneix amb diferents noms segons els països: Modernisme a Espanya, Jugendstil a Alemanya, Sezession a Àustria, Liberty a Anglaterra, Floreale a Itàlia, Modernisme o Estil modernista a Catalunya,etc.

Recorria a línies sinuoses i composicions asimètriques. Els motius més freqüents eren flors, fulles i la figura femenina. Es va aplicar al disseny d'interiors, joies, forja, vidre, ceràmica, teles i, sobretot, a la il·lustració, que va aconseguir gran popularitat gràcies a l' invent de la litografia.

                       

Una de les característiques principals de l’Art Nouveau és que s'adapta a les circumstàncies de la vida moderna, per la qual cosa es troba íntimament lligat a la producció industrial, desenvolupant-se en dos vessants: l'arquitectura i el disseny gràfic.

CARACTERÍSTIQUES 

- Es va deslligar del Simbolisme a la recerca d'una autenticitat d'època.

- És el primer moviment que es desprèn gairebé per complet de la imitació d'estils anteriors (Renaixement, Barroc, Neoclassicisme, Romanticisme, etc.) a la recerca de la identitat de l'urbà i el modern, ja que naixia un nou segle.

- Utilitza tècniques que li són pròpies: la reproducció mecànica, com la xilografia, el cartellisme, la impressió...

- Estèticament resulten imatges planes, lineals, ornamentals, que es redueixen a una economia de mitjans que les dota de singular bellesa, s'allunyen de la figuració per centrar-se en el mer adorn, molt prop del disseny industrial.

.

NEOPLASTICISME

Sorgeix a Holanda en 1917. El neoplasticisme o moviment De Stijl (L'Estil) propugna una estètica renovadora basada en la depuració formal.

                            

           

                              

El plantejament bàsic d'aquest moviment queda perfectament clar en la frase programàtica d'un dels seus creadors, Van Doesburg, que va dir: "Despullem a la naturalesa de totes les seves formes i només quedarà l'estil."

Juntament amb Mondrian, van fundar la revista De Stijl, principal òrgan de difusió del moviment, en el primer nombre del qual va aparèixer publicat el manifest neoplasticisme. Les teories de Mondrian, que tenen el seu origen en les obres cubistes de Georges Braque i Picasso i en la teosofía, reivindiquen un procés d'abstracció progressiva en virtut del com les formes s'anirien reduint a línies rectes horitzontals i verticals, i els colors al negre, el blanc, el gris i els tres primaris.

"De Stijl" va ser un moviment integrador de les diferents arts (arquitectura, disseny industrial, arts plàstiques) que buscava una total renovació estètica de l'entorn humà basada en uns valors plàstics nous, universals i més purs.

Silla Theo Van Doesburg

Theo van Doesburg i Cornelis van Eesteren.
Model de Mansió d'Artista, 1923.

Casa Schöder. Gerrit Rietveld. 1924

CARACTERÍSTIQUES DEL MOVIMENT

- Recerca de la renovació estètica i de la configuració d'un nou ordre harmònic de valor universal. - Depuració de les formes fins a arribar als seus components fonamentals: línies i plans. - Plantejament totalment racionalista. - Estructuració a força d'una harmonia de línies i masses acolorides rectangulars de diversa proporció, sempre   verticals, horitzontals o formant angles rectes. - Creació de ritmes asimètrics, però amb gran sentit de l'equilibri. - Colors plans, de caràcter saturat (primaris: groc, blau, vermell) o tonal (blanc, negre i grisos). - Ocupació de fons clars.