COMPARACIONS DE LES OBRES

1. AUTORS:


                           
   Peter Behrens( 1868-                                                Piet Mondrian ( 1872-1944)
   1940). Alemany.                                                         Holandés.


2. OBRES COMPARATIVES I ANY:


                     
   AEG, Metallfadenlampe.                                     Broadway Boogie- Woogie.
   Cartell de 1907. Behrens.                                     Quadre de 1942. Mondrian.


3. CORRENT O ESTIL:



    Protorracionalisme en Behrens.                          Neoplasticisme en Mondrian.


4. ANÀLISIS:

- Quadre i cartell geomètricament composat; regulats, un per línies i l'altre per punts.

- Observem la voluntat de Mondrian de crear cintes atomitzades mitjançant colors vius, interrompudes pel color gris, amb la finalitat de representar camins i el parpelleig de llums elèctrics. Algo similar intenta representar 
Behrens amb la disposició i regularitat de punts sobre fons negre. Però, el cartell de Behrens va dirigit,  sobretot,a la familia ( centrem-nos en el significat simbólic del triangle que apareix al centre); en canvi, Mondrian  no es dirigeix a un públic en concret.

- Mondrian se sent inspirat per la modernitat de la ciutat, per la tecnologia i els elements industrials ( cotxes, semàfors, llums, carrers, música...). Per aquest motiu utilitza colors vius en la seva obra; tot i que ja tenia  influència del grup ' De Stijl', aquests ja utilitzaven les línies i els colors vius i primaris. Behrens, en canvi, utilitza els colors blanc, negre i groc, possiblemnet per representar la ciutat de nit.

- Harmonia en les dues obres.

5. SIGNIFICATS:

- Cartell per l'AEG: expresa modernitat, producció estàndar, claredat, senzillesa.

- Quadre Boogie-Woogie: expresa modernitat, moviment, vida, abstracció geomètric.

6. SIGNIFICATS SIMBÒLICS:

- Cartell per l'AEG: Importància dels pilars de la societat, la familia, valor significatiu.

- Quadre Boogie-Woogie: Representació de Broadway i la música de moda de l'època, el Boogie-Woogie, aquest 

  és  un quadre amb valor emocional.

7. CONTEXT:

Des de l'any 1851 fins a la Segona Guerra Mundial és el màxim moment de modernitat.

8. CLIENTS:

- Cartell per l'AEG: Berherns té com a client l'empresa AEG i, dissenyà per aquesta la identitat corporativa, encara utilitzada, i molts artefactes que li donaven un significat a l' empresa.

- Quadre Boogie-Woogie: El client és ell mateix, Mondrian. Mentre que el nom del cartell de Behrens es relaciona amb l' empresa a la que va destinat, Mondrian prefereix donar-li com a nom el significat de lo que representa  aquest quadre per ell.

 

ART NOUVEAU

L’art Nouveau (art nou) és un moviment artístic que sorgeix a finals del segle XIX i es projecta fins a les primeres dècades del segle XX. Generalment s'expressa en l'arquitectura i en el disseny.

                                      

Es podria afirmar que és un estil decoratiu desenvolupat durant la" Belle époque" a Europa i Estats Units. Pren el seu nom a arrel d'una exposició que realitza Munich en la galeria parisenca "La maison del Art Nouveau", dissenyada per Siegfrid Bing (1838-1905), encara que es coneix amb diferents noms segons els països: Modernisme a Espanya, Jugendstil a Alemanya, Sezession a Àustria, Liberty a Anglaterra, Floreale a Itàlia, Modernisme o Estil modernista a Catalunya,etc.

Recorria a línies sinuoses i composicions asimètriques. Els motius més freqüents eren flors, fulles i la figura femenina. Es va aplicar al disseny d'interiors, joies, forja, vidre, ceràmica, teles i, sobretot, a la il·lustració, que va aconseguir gran popularitat gràcies a l' invent de la litografia.

                       

Una de les característiques principals de l’Art Nouveau és que s'adapta a les circumstàncies de la vida moderna, per la qual cosa es troba íntimament lligat a la producció industrial, desenvolupant-se en dos vessants: l'arquitectura i el disseny gràfic.

CARACTERÍSTIQUES 

- Es va deslligar del Simbolisme a la recerca d'una autenticitat d'època.

- És el primer moviment que es desprèn gairebé per complet de la imitació d'estils anteriors (Renaixement, Barroc, Neoclassicisme, Romanticisme, etc.) a la recerca de la identitat de l'urbà i el modern, ja que naixia un nou segle.

- Utilitza tècniques que li són pròpies: la reproducció mecànica, com la xilografia, el cartellisme, la impressió...

- Estèticament resulten imatges planes, lineals, ornamentals, que es redueixen a una economia de mitjans que les dota de singular bellesa, s'allunyen de la figuració per centrar-se en el mer adorn, molt prop del disseny industrial.

.

NEOPLASTICISME

Sorgeix a Holanda en 1917. El neoplasticisme o moviment De Stijl (L'Estil) propugna una estètica renovadora basada en la depuració formal.

                            

           

                              

El plantejament bàsic d'aquest moviment queda perfectament clar en la frase programàtica d'un dels seus creadors, Van Doesburg, que va dir: "Despullem a la naturalesa de totes les seves formes i només quedarà l'estil."

Juntament amb Mondrian, van fundar la revista De Stijl, principal òrgan de difusió del moviment, en el primer nombre del qual va aparèixer publicat el manifest neoplasticisme. Les teories de Mondrian, que tenen el seu origen en les obres cubistes de Georges Braque i Picasso i en la teosofía, reivindiquen un procés d'abstracció progressiva en virtut del com les formes s'anirien reduint a línies rectes horitzontals i verticals, i els colors al negre, el blanc, el gris i els tres primaris.

"De Stijl" va ser un moviment integrador de les diferents arts (arquitectura, disseny industrial, arts plàstiques) que buscava una total renovació estètica de l'entorn humà basada en uns valors plàstics nous, universals i més purs.

Silla Theo Van Doesburg

Theo van Doesburg i Cornelis van Eesteren.
Model de Mansió d'Artista, 1923.

Casa Schöder. Gerrit Rietveld. 1924

CARACTERÍSTIQUES DEL MOVIMENT

- Recerca de la renovació estètica i de la configuració d'un nou ordre harmònic de valor universal. - Depuració de les formes fins a arribar als seus components fonamentals: línies i plans. - Plantejament totalment racionalista. - Estructuració a força d'una harmonia de línies i masses acolorides rectangulars de diversa proporció, sempre   verticals, horitzontals o formant angles rectes. - Creació de ritmes asimètrics, però amb gran sentit de l'equilibri. - Colors plans, de caràcter saturat (primaris: groc, blau, vermell) o tonal (blanc, negre i grisos). - Ocupació de fons clars.

CARTELL PER A LA MARCA AEG, 1907.

ANÀLISIS


- Observem que en un dels vèrtexs del triangle que representa l'autor al cartell, hi ha una bombeta. Una bombeta representa llum, electricitat, tecnologia, fàbrica... i, a més, ens informa d'un fet important, la revolució industrial dels s. XIX, 


- Les formes que utilitza l'autor en el cartell són simples: triangles, rectangles, cercles... Pot ser, també simula una retícula com ho feia Mondrian en el seu quadre de Broadway Boogie Woogie.


- A partir dels colors utilitzats: blanc, negre, groc, podem deduir que l'autor pretenia representar la nit urbana, amb els seus llums proporcionats per l'electricitat. 

- El triangle interior també té un significat propi.  Aquest representa la perfecció, el tot i res a la vegada. A través d’ ell podem representar la creació i el desenvolupament de la vida. No es pot negar que ha sigut sempre utilitzat en la religió i que ens mostra la importància dels pilars de la societat, és a dir, la família.També, les dimensions del nostre espai és 3: x, y, z.

Les famoses piràmides d' Egipte eren com " escales"
que facilitaven la pujada dels faraons, un cop morts, al cel. 

Triforce

Observem les formes del triangle, com a divinitat,
 com el Deu que ens observa i, la del cercle com
la perfecció.

Cert misteri en la disposició dels components de la
masoneria .

Quadre religiós, La Santíssima Trinitat, que és Déu,
 un triangle de fons i un ocell ( llibertat) sobre aquest.

Observem com els àngels formen un cercle extern
 al  triangle interior, Déu.

Des de l’antiguitat els símbols antics en forma de triangle van ser instruments amb la fi d’eternitzar determinats ensenyaments ocults, dipositats sota una figura determinada. Per tant, el símbol en el seu significat és, en si, més important que la seva aparençà exterior.

- Observem com hi han altres pintors que també representen el triangle dins la ciutat , o simplement també utilitzen el color negre per representar-la de nit i el groc o blanc relacionat amb la llum.

Hooper Edward: The night window.

Ernest Descals, Paisatges urbans.

Ernest Descals, Passeig Marítim.

George Grosz: Metròpolis.

Hooper Edward. Room in New York, 1932.

Londres, Ernest Descals

OBRES

Broadway Boogie Woggie. Piet Mondrian. 1942

AEG Metallfadenlampe. Poster. Peter Behrens

                PIET MONDRIAN (1872-1944)

              

                  

                    El pintor holandés Piet Mondrian és un dels màxims exponents de l'abstracció geomètric. El seu estil  

                    és denominat Neoplasticisme, tot i que estigué dues dècades cercant una forma expresiva adecuada

                    per a les seves idees fins donar en un estil, del que no s'aportà en els últims 25 anys de la seva  

                    vida.

                    Es formà en la última dècada del s. XIX en la tradició de l'impresionisme i del paisatge holandès. Els

                    seus temes van ser diques, molins, boscos i rius.  Amb l'inici del s. XX s'aventurà per camins més   

                    personals i vanguardistes, es deixà influir per Van Gogh i pel postimpresionisme puntillista, fauvisme i 

                    l'expressionisme, sense sentir-se còmode en cap d'aquests vanguàrdies. Fruit d'aquest  barreja 

                    d'estil apareix el següent molí on es contempla el color fauvista.

                    
                 OBRES

Molino a la luz del sol. 1908

                                            

                                                                        Vista desde las dunas. 1909

                      
Des de 1909 els seus quadres es van simplificant encara més. En aquesta vista  de les dunes, podem dir que  perdem gran  part  de la referència del paisatge i que a l'artista només  l'interessa representar el color, les formes i les línies.

Evolución, 1910-11. Museo Municipal de La Haya

En 19911 asisteix a una exposició sobre cubisme celebrada a Amsterdam. Aquest estil suposa un descobriment per ell, ja que la simplicitat d'aquest estil encaixa amb els seus pensaments sobre un art que sintetitza l'equilibri entre lo universal i lo individual. Aquestes idees ja comencen a encaixar en la seva ment desde que ingresà en 1909 en la Societat Teosòfica de Holanda. La teosofia era un moviment místic-filòsofic, centrat en la utilització de les línies verticals i horitzontals amb finalitat de trobar l'armonia universal. 

El tríptic que apareix a la part superior és un bon trassumpte d'aquest pensament. La dona de l'esquerra, amb unes formes vermelles representades sobre la seva espatlla, simbolitza la passió terrenal. Al centra l'ànima, amb una llum blanca darrere la dona i amb els ulls ben oberts, com a signe d'il·luminació. La dona de la dreta representa la unió amb la divinitat, manifestada a través dels estels daurats.

Entre 1911 i 1914 viatjarà a París i cercarà a través del cubisme de Picasso l'essència de la realitat, l'ordre de la naturalesa. En els seus quadres d'arbres observem aquesta evolució desmaterialitzadora, però encara es reconeix l'objecte de la naturalesa.
És el cubisme analític el que li serveix per donar el pas necessari fins l'abstracció. En el seu aprenentatge va entenent que l'objecte és transitori i que lo etern és el conjunt de línies verticals i horitzontals que ho composen. El quadre de a sota , de 1913, ja ens anuncia l'estil geomètric de Mondrian, tot i que encara no havia arribat a conclusions definitives respecte l'ús de línies corbes o colors.

Composición nº 3. 1913

En 1914, degut a l'inici de la Primera Guerra Mundial, regresà a Holanda. Durant els pròxims anys reflexionarà sobre el seu estil, el món i l'art. En 1917 decideix fundar en la ciutat holandesa de Leyden el moviment neoplasticisme o De Stijl. Aquest grup també integrava pintors com ( d'esquerra a dreta, part inferior)  Vilmos Húszar, Theo Van Doesburgs i Bart van der Leck, entre d'altres. Afegir que tots ells estaven influenciats per les doctrines teosòfiques i que les seves obres mantenen una certa relació segons la utilització de colors purs i primaris i línies.

                 

                  

                  

Aquest grup de pintors tenia com a punt de partida el món de la Guerra, per tant, l'art havia de propugnar una  nova harmonia universal. L'art havia de ser nou ( neoplasticisme), havia d'eliminar les corbes limitant-se a representar línies verticals i horitzontals, suggerint l'equilibri i repòs que la gent d'aquella època necessitava. Mondrian abandonarà el grup l'any 1925, considerant que els canvis que suggerien la resta de pintors, com utilitzar la corba o la diagonal, era pura traïció.

Composición de damero en colores oscuros. 1919

Composición con rojo, amarillo, azul y negro. 1921

Composición con negro y rojo. 1936

Broadway Boogie Woogie, 1942

Al esclatar la Segona Guerra Mundial, Mondrian marxa a Nova York. El dinamisme de la ciutat i la música festiva dels ambients més freqüents als barris de Broadway el van conduir a crear obres més dinàmiques i alegres. Canvia les línies negres per línies o tires de paper amb colors vius, arribant a l'abstracció i la simplicitat màxima.

Ball de moda de l'època, el Boogie Woogie

Fotografia de Nova York als anys 40

En la part inferior observem un clar exemple de lo que pretenia representar Mondriam amb el seu quadre "Broadway Boogie Woogie" ; una ciutat moderna, abstracta, precisa, rectangular, quadriculada... Broadway, blancs i negres i el Boogie Woogie, la música de moda.  En el quadre l'autor abandona les línies negres per brillants segments de colors primaris, petits segments que reboten entre ells, creant un ritme, com el ritme que existia en aquesta ciutat que tant marcà a Mondrian. 

Representa la estructura bàsica amb una retícula amb colors i no colors ( tonalitats de grisos).  Observem la seva voluntat de crear cintes atomitzades mitjançant colors vius, interrompudes pel color gris, amb la finalitat de representar camins a través de l'ona que suggereix la retícula de la ciutat, la circulació, i el parpelleig dels llums elèctrics; així com ho fan els ritmes de jazz. Segurament el pintor al arribà allà es sentí viu amb tanta flamarada de colors,  pels semàfors, possiblement pels automòbils, per la forma de vestir, per la forma de ser de la gent, per tota la diversió que observà que existia, per tota la vida que hi havia darrere d'un món en plena guerra. S'adonà que darrere de la vida, existia vida. 

               PETER BEHRENS (1868-1940)

Arquitecte i dissenyador alemany. Inicià la seva carrera com a grafista, dins l’estil Art Nouveau,  però a partir de 1900 comença a practicar arquitectura. Behrens evolucionarà cap a un estil geomètric i auster, i amb els temps s’imposarà com l’arquetip de l’arquitectura industrial. Behrens fou pioner en la implantació arquitectònica de nous materials i tècniques constructives i el creador del primer gran programa d’identitat corporativa.

                      OBRES

1901 Casa de Peter Behrens, Darmstadt, Alemanya.

En 1899, Peter acceptà la invitació del duc Ernst- Ludwig de Hesse per ser el segon membre de la colònia d'artistes que s'acabava de establir a Darmstadt. Allà, en un lloc conegut com Mathidenhöhe, construí la seva pròpia casa, una obra completa d'art que marcaria la seva evolució fins a un llenguatge més auster i geomètric.

                  

Llum de taula- 1902. Feta amb bronce
i vidre. Basada en l'estil Art Noveau.

Flagó de Ceràmica -1905. Amb tapa de peltre 
i elements decoratius propis de l'estil Art Noveau.

Behrens abandonarà definitivament aquest estil per adoptar una estètica més abstracte i geomètrica ( cubs, cilindres, plans rectangulars), plasmada en objectes ( catàlegs i mobiliari) i edificacions.

Cartell del pavelló de l'exposició Anchor

Linoleum en 1906, on trobem l'aplicació

de la teoria reticular de Lauwertes.

Cartell per a la marca AEG de 1907, durant els
seus anys de conseller artístic.

 Rellotge de Pared - 1908. 

Dissenyat per a l' AEG.

Hanglamp -1908. Llum penjant, creada
també per a l'AEG, amb forma de
llàgrima i peces de metall.

Ventilador dissenyat per l'AEG al 1908.

Bullidor o tetera de base ortogonal creada al
1909 amb llautó niquelat.

Cartell per l' exposició Deutsche Werkbund en
1914. En aquest es reconeix l' al·legoria, amb
una visió de la nova escola: el disseny huma-
nitza les forces de la societat.

Fàbrica de Turbines AEG ( Allgemaine Elektricitäts-
Gesellschaft)-1909. Construïda amb formigó colat,
acer vist i grans cristalls de vidre plans.

Entre 1907 i 1914, Behrens va fer de l'AEG la primera empresa del món amb una completa cultura corporativa imprescindible pel disseny, la publicitat i la marca. Per aquesta empresa projectà famosos electrodomèstics, rellotges, catàlegs, cartells.. ( alguns d'ells es poden observar a la part superior) oferint una gran varietat de models amb diferents acabats i colors. La nau, a més, és un dels edificis fundamentals del protorracionalisme.

Henry Ford

Emil Rathenau

 Otto Neurath

Henry Ford revolucionà la industria mundial fa un segle. Va aplicar a les seves factories de cotxes la divisió de treball, segmentant i especialitzant als seus empleats i amb la finalitat de optimitzar la productivitat.

En 1908, Emil Rathenau, enginyer i director general de la marca d’electrodomèstic alemanya AEG, proposa una revolució en una altra direcció. Incloïa en la seva cúpula directiva a dues persones apartades del món de l’empresa: Peter Behrens i Otto Neurath ( sociòleg austríac). Per tant, mentre Ford descobria la cadena de producció, AEG inventava la identitat empresarial.

Behrens, que treballà amb els arquitectes Mies van der Rohe i Le Corbusier i col·laborà amb l’escola de disseny Bauhaus, definí una estètica conjunta per a la companyia; un concepte gràfic aplicat als productes que venia AEG , a l’ interiorisme de l’empresa, la construcció de fàbriques i vivendes pels empleats, material d’oficina, factura...

AEG  aconseguí crear marca de tal forma que la tipografia de fa cent anys encara és vigent. És un logotip con molta personalitat, auster, començant pel seu nom, amb només tres lletres. 

Logos dissenyats per l'AEG. Els situats als extrems van ser dissenyats
per Peter Behrens en conjunt amb Otto Neurath.

Behrens desenvolupà per a l'empresa AEG un tipus de lletra exclusiu amb l'objectiu de diferenciar les seves comunicacions,  fer que les seves formes fossin universals i transmetre valors de qualitat. Creia que després de l'arquitectura, la tipografia proporcionava " la representació més característica d'un període i el testimoni més fort del progrés espiritual" i " el desenvolupament d'un poble".

La marca fou registrada el 31 de gener de 1908. Es presentava en forma de panal de abelles  amb les inicials de l'empresa a l'interior, representant l'ordre matemàtic i la organització corporativa del s. XX mitjançant " la metàfora de les abelles".

Cendrer o obejecte corporatiu amb

 forma hexagonal dissenyat per  Peter

 Behrens per a la companyia AEG.